Un ventilador és un dispositiu mèdic d'ús comú que ajuda o substitueix la funció respiratòria d'un pacient.Durant l'aplicació d'un ventilador, hi ha múltiples maneres de ventilació mecànica per triar, cadascuna amb indicacions i avantatges específiques.Aquest article introduirà sis modes comuns de ventilació mecànica i n'explorarà les aplicacions clíniques.
Ventilació a pressió positiva intermitent (IPPV)
La ventilació a pressió positiva intermitent és un mode comú de ventilació mecànica on la fase inspiratòria és pressió positiva i la fase espiratòria és a pressió zero.Aquest mode s'utilitza àmpliament en el tractament de pacients amb malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) i altres insuficiències respiratòries.Mitjançant l'aplicació de pressió positiva, el mode IPPV pot millorar l'intercanvi de gasos i l'eficiència de la ventilació, reduint la càrrega de treball dels músculs respiratoris.
Ventilació intermitent a pressió positiva-negativa (IPNPV)
La ventilació intermitent a pressió positiva-negativa és un altre mode comú de ventilació mecànica on la fase inspiratòria és pressió positiva i la fase espiratòria és pressió negativa.L'aplicació de pressió negativa durant la fase espiratòria pot provocar un col·lapse alveolar, donant lloc a atelectasia iatrogènica.Per tant, es recomana precaució quan s'utilitza el mode IPNPV a la pràctica clínica per evitar possibles efectes adversos.
Pressió positiva contínua de les vies aèries (CPAP)
La pressió positiva contínua de les vies aèries és un mode de ventilació mecànica que aplica pressió positiva contínua a les vies respiratòries mentre el pacient encara és capaç de respirar espontàniament.Aquest mode ajuda a mantenir la permeabilitat de les vies respiratòries aplicant un cert nivell de pressió positiva durant tot el cicle respiratori.El mode CPAP s'utilitza habitualment per tractar afeccions com la síndrome d'apnea del son i la síndrome d'angoixa respiratòria neonatal per millorar l'oxigenació i reduir la hipoventilació.
Ventilació obligatòria intermitent i ventilació obligatòria intermitent sincronitzada (IMV/SIMV)
La ventilació obligatòria intermitent (IMV) és un mode en què el ventilador no requereix respiracions activades pel pacient i la durada de cada respiració no és constant.La ventilació obligatòria intermitent sincronitzada (SIMV), d'altra banda, utilitza un dispositiu de sincronització per lliurar respiracions obligatòries al pacient en funció de paràmetres respiratoris preestablerts alhora que permet que el pacient respire espontàniament sense interferències del ventilador.
Els modes IMV/SIMV s'utilitzen sovint en casos en què es mantenen baixes freqüències respiratòries amb una bona oxigenació.Aquest mode es combina amb freqüència amb la ventilació amb suport de pressió (PSV) per reduir el treball respiratori i el consum d'oxigen, evitant així la fatiga dels músculs respiratoris.
Ventilació de minut obligatori (MMV)
La ventilació per minuts obligatòria és un mode en què el ventilador proporciona una pressió positiva contínua sense donar respiracions obligatòries quan la freqüència respiratòria espontània del pacient supera la ventilació per minuts predeterminada.Quan la freqüència respiratòria espontània del pacient arriba al minut de ventilació preestablert, el ventilador inicia respiracions obligatòries per augmentar la ventilació minut al nivell desitjat.El mode MMV permet l'ajust en funció de la respiració espontània del pacient per satisfer les necessitats respiratòries.
Ventilació amb suport de pressió (PSV)
La ventilació de suport de pressió és un mode de ventilació mecànica que proporciona un nivell predeterminat de suport de pressió durant cada esforç inspiratori que fa el pacient.En proporcionar un suport addicional de pressió inspiratòria, el mode PSV millora la profunditat de la inspiració i el volum corrent, reduint la càrrega de treball respiratòria.Sovint es combina amb el mode SIMV i s'utilitza com a fase de deslletament per reduir el treball respiratori i el consum d'oxigen.
En resum, els modes habituals de ventilació mecànica inclouen la ventilació intermitent a pressió positiva, la ventilació intermitent a pressió positiva-negativa, la pressió positiva contínua de les vies aèries, la ventilació obligatòria intermitent, la ventilació obligatòria intermitent sincronitzada, la ventilació obligatòria de minuts i la ventilació de suport de pressió.Cada modalitat té indicacions i avantatges concrets, i els professionals sanitaris seleccionen la modalitat adequada en funció de l'estat i les necessitats del pacient.Durant l'ús d'un ventilador, els metges i les infermeres fan ajustos i avaluacions oportuns en funció de la resposta del pacient i dels indicadors de seguiment per garantir un suport òptim de ventilació mecànica.
